Viure i sentir-se Viu. El cas amb la Griselda

Viure i sentir-se viu:

El cas de la Griselda:

 

Us vull explicar un cas que m’ha deixat de pedra,  El cas de la Griselda que va trucar-me farà uns 10 mesos. Un gran exemple a seguir.

 

Vam reunir-nos, va exposar-me el cas i he de confessar que em vaig quedar de pedra quan va explicar-me tot el succeït. Per a mi era un repte i  savia que l’esport podia ajudar-la. Vam traçar un pla d’entrenament que fos adaptat a ella.  I la veritat és que m’ha demostrat una gran constància,  hem tingut un feedback constant, això ha facilitat molt la feina ja que sempre hem planificat l’activitat física de forma individualitzada.

 

 

Us poso en antecedents. La Griselda va patir un transnplantament bipulmonar (els dos pulmons), just acabava de ser mare.

 

Ja feia uns 2 mesos que li havien transplantat quan va contactar amb mi.

 

A continuació us deixo una entrevista que li he fet perquè conegueu aquest cas

 

X:Primer de tot, Posa’ns en antecedents.

 

X: Què et va passar?

 

G:Pateixo Fibrosi Quística, em van diagnosticar als dos mesos de vida, tot i que els símptomes es van manifestar des del primer dia.
La FQ és una malaltia genètica i hereditària, es tracta d’una patologia greu i complexa que afecta a diferents òrgans del cos, essent l’afectació pulmonar la més greu i la qual determina el pronòstic  ja que les continues infeccions respiratòries deterioren els pulmons fins que, en algunes ocasions, la malaltia arriba a una fase terminal on la única opció terapèutica per continuar vivint  és un trasplant bipulmonar.

 

X:A més tens una filla…aleshores quina edat tenia? Com et senties com a mare?

G:Quan vaig entrar en llista d’espera per el transplantament la meva filla tenia 7 mesos i  quan vaig rebre la trucada que hi havia uns pulmons per mi ja en tenia 14 , així que van ser set mesos de llarga espera on tenia febre cada dia i la meva vida estava lligada a una maquina d’oxigen i lluitant per arribar a demà, tot i així i siguent afortunada per tenir un bon suport familiar, vaig decidir no deixar mai de banyar la meva filla, jugar amb ella o donar-l’hi el menjar, tot i que em costava horrors fer-ho i al final del dia em passava factura, ja que per mi suposava un sobreesforç en l’estat que em trobava i perquè un mes abans m’havien retirat tots els tractament perquè ja no feien efecte, però com a mare sentia que ho havia de fer i que si no ho feia era temps que estava perdent per estar amb ella.

 

 

X:Després del transplant com et trobaves?

G:És una operació complicada, dura i d’alt risc, i tu ets el que s’ha de treballar la recuperació per tal d’obrir els pulmons, Els primers dies es tot nou i  tot  i que encara no respires del tot bé notes que els pulmons no són els mateixos, és un procés lent on has d’aprendre a tornar a respirar, riure, caminar…
Durant l’últim any pràcticament no sortia de casa i caminava lo just perquè m’ofegava només bevent un got d’aigua, partint d’aquí i que en qualsevol operació ja es perd massa muscular, la meva musculatura era mínima i pesant només 37kg el dia de l’alta.

 

 

X: Quins valors tenies en espirometria o bé quin% de pulmó tenies funcional quan vas decidir contactar amb mi?

G:Quan vaig entrar a quiròfan tenia un 16% de capacitat pulmonar, quan vaig contactar amb tu, dos mesos després del traspalant,  tenia un 62% i amb l’entrenament personal he aconseguit a arribar al 99% en 10 mesos.

 

X:De tot el programa que hem dissenyat, hem treballat força i resistència, què t’ha agradat més? Què t’ha agradat menys?

G: Amb el que he gaudit més ha sigut amb el treball de resistència, ja que amb constància i la bona planificació cada vegada m’he anat trobant millor i he arribat a fer coses que ni sabia que podria arribar a fer, a més poder contactar amb l’entrenador quan ho necessites per comentar com et vas trobant o resoldre dubtes ajuda .  A més el programa és totalment adaptat i personalitzat a les teves necesitats durant tot el procés.
Per altra banda he de confessar que mai he sigut un amant de l’esport i que vaig decidir posar-m’hi per necessitat i recomanació dels metges, però gràcies a l’entrenament personal ha aconseguit que m’agradi sortir a córrer, caminar i fer exercici i que els metges mateixos s’hagin sorprès de la ràpida de recuperació que he tingut.
Potser la part del treball de força és la que més em costa posar’m-hi perquè és més rutinària però per molt que busqui no trobo cap pega, perquè personalment tot han sigut beneficis a tots els nivells, tant físics com emocionals.

 

X:Actualment portem treballant 10 mesos. Ens pots explicar com et trobes i quins valors han estat els resultants de tants mesos de treball?

G:Actualment em trobo millor que mai, els primers mesos no aguantava ni un minut corrent i ara faig uns 4-5km i cada dia aconsegueixo fer més!  he guanyat massa muscular, les proves mèdiques de control surten perfectes i he aconseguit arribar al 99% de la capacitat pulmonar, mai havia pogut respirar així i gaudir de la vida, dels meus i sobretot de la meva nena com ho estic fent, així que estic molt contenta tenint en compte el meu punt de partida i sé que encara puc fer molt més.

 

X:Quins objectius tens a mig termini esportivament parlant? esport salut? alguna cursa?

G: Els meus objectius referent a la salut és mantenir-me durant molts anys o fins i tot guanyar més capacitat pulmonar, ja que els metges diuen que tinc marge i puc superar el 100%. I pel que fa a l’esport em vaig marcant objectius que crec que puc aconseguir, com  aquest any per exemple, vaig fer el recorregut de la sant silvestre de Manlleu corrent, i a llarg termini m’agradaria fer alguna cursa de 10km.

 

 

X: Després d’exposar-nos el teu cas. Què li diries a la gent que li costa fer esport? o que simplement no fa esport per mandra?

G: Que es molt important fer algun tipus d’exercici pels múltiples beneficis que aporta tant a nivell físic com mental, crec que per començar primer has de buscar alguna cosa que et motivi o algun objectiu, i quan l’aconsegueixes tens ganes de fixar més metes per aconseguir-les, ja que la satisfacció personal es el que et fa continuar. Penso que l’opció de tenir un entrenador personal pot ajudar a la gent que li fa més mandra posar-s’hi ja que es una manera d’obligar-te a fer-ho. Cada setmana tens un planning que has de seguir i tens algú que et supervisa fa feina que fas.

 

X:De què t’ha servir a nivell personal aquesta experiència?

G: A nivell personal m’ha servit per descobrir que puc arribar a aconseguir el que em proposi i que els límits se’ls posa un mateix.

 

X: I com a mare? Com ha estat la experiència?

G: Com a mare també m’ha beneficiat, primer de tot perquè ara puc aguantar de sobres el ritme de la meva filla de dos anys i també perquè quan veu que jo i el seu pare fem els exercicis de força a casa o sortim a córrer ella també ho vol fer, o sigui de pas l’hi estem fomentant bons hàbits i fent que l’hi agradi l’esport des de ben petita.

 

Moltíssimes Gràcies Griselda.

 

0 comentaris

Deixa un comentari


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.