Triatló Olimpic Empuriabrava 2020

Arribavem dissabte a Empuriabrava, compravem menjar, ens establiem al apartament i recolliem dorsal. Tot anava segons el previst, el que sí que em mantenia intrigat era saber com es realitzaria la sortida, i de fet, amb la normativa COVID  no estava clar si seria una Rolling start…. així que fins el mateix dia no vam sabem com seria.

Ens llevàvem a les 7, de les millor nits prèvies a un triatló, em llevava relaxat i amb moltes ganes de competir. Esmorzo, vaig al bany…mascareta i vinga! Cap a box.

A les 9:00 ja estàvem tots a l’aigua, la organització ens comunica que es realitzarà al sortida des de l’aigua i que haurem de ser els propis competidors qui deixi la distància de seguretat. De fet, una de les grans crítiques que tenim molts del triatletes és que ens facin sortit tots alhora en un passadís de 20metres. Abans de sortir tots mantenim la distància sense problemes, i ens anem situant segons ens convingui.  Es dona el tret de sortida i faig un sprint fins la 1era boia, que estava molt aprop, al gir decideixo deixar passar a gent per relaxar-me i recuperar aire. En aquest moment vaig veure que que les coses no anaven del tot bé, i perdia el grup en el que anava, hagués estat molt millor sortir més suau i mantenir-me al grup. Però bé, l’error ja estava fet i no em quedava més remei que seguir remant cap al gir, de fet em vaig quedar bon sol durant tota la natació, tan sols recordo que va atrapar-me una noia, que per cert, anava sense neoprè, i em va permetre fer els últims 400m a peus.

Surto de l’aigua en posició 22 i veig al gps un ritme de 1:27min/100, em dirigeixo ràpid cap a box, em trec la part superior del neoprè i segueixo corrent cap a la bici, em retiro el neoprè, em poso de casc i a córrer cap a la línia de fi de t1.

Començo la bici amb certa fatiga, el màxim acoplat, però decideixo seguir apretant per avançar amb rapidesa. Cap a meitat de recorregut m’atrapen dos triatletes, veig que van a un ritme molt similar al meu i intento mantenir-los la referència per acabar de fer un bon tram de ciclisme. Surt un promig de 37’4, força bé! Tot i així mantenint els últims 10 km amb certa prudència perquè faltaria poc per calçar-nos les vambes de córrer.

I així arribo a la T2, baixo ràpid deixant el calçat enganxat a les cales i salto de la bici descalç, deixo al bici a lloc em poso ulleres, portadorsal, agafo un gel i em calço. Sento que tinc gas i des del km 1 al 10 mentint un ritme molt constant, un ritme que em permet dosificar però alhora no exedir-me, al final marco un promig de 3:53 min/km, molt content tenint en compte que la bici era no drafting i el desgast que m’havia suposat la natació. Finalitzo en posició 18, molt content per les sensacions, el resultat, però el que més em va satisfer va ser tornar a competir.

Esperem poder-hi tornar